El terme de Sant Pere Sallavinera amb 21,95 km2 s’estén pel vessant sud del turó de Boixadors. L’element més característic d’aquest municipi és el de Boixadors, documentat des de l’any 1014. Situat a 848 m d’altura, és visible des de gairebé tota l’Alta Anoia. De tot el complex, resta en bon estat l’església del segle XI i una esvelta torre.
Sant Pere Sallavinera
Com gairebé tots aquests municipis, la població, 167 habitants, viu repartida en diversos nuclis rurals com ara Sant Pere Sallavinera, la Llavinera, la Fortesa, Boixadors i la Querosa, i en cases de pagès aïllades. El terme municipal és poc uniforme, amb grans contrastos paisatgístics. És l’única població de la zona que té una important massa forestal.
Les principals activitats econòmiques són l’agricultura i la ramaderia.
Pujada al Castell de Boixadors, al hivern en un dia de gebrada i boira matinera, amb el plaer de caminar per petits serrals coberts de boscos. I en arribar al Coll, un vent fred ens gela el somriure. La boira no ens deixa gaudir de la llunyania. Però quan se’n va podem gaudir de la bellesa de la comarca de l’Anoia. El Castell de Boixadors es troba a l’extrem occidental de la serra de Castelltallat. El Castell hi destaca una gran torre rodona del segle XI i església romànica. La Fortesa havia estat un nucli fortificat, conserva amb gran harmonia elements arquitectònics dels segles XVII al XIX, amb portals adovellats, arcades de mig punt i passatges coberts. La Llavinera, avui un poble sobre un turó, fou en el seu origen un castell. Conserva la ermita de sant Jordi.
