Resum edició

21a edició 2016


UN RINOCERONT EN MINIATURA


CELDONI FONOLL

Sant Pere Sallavinera és un poble de la comarca de l’Anoia, tocant al Bages. Cada any, al juliol, s’hi celebren unes “Nits Culturals” a l’aire lliure, a la bonica plaça del poble voltada de sòlides cases de pedra, ben conservades. Aquestes “Nits” consisteixen en concerts de música clàssica amb reconeguts intèrprets, presentats pel poeta i musicòleg Miquel Desclot. Un any va presidir la festa Miquel Martí i Pol. Jo hi he anat diverses vegades i el 2008 hi vaig viure la divertida anècdota que explico en aquests versos, publicats al llibre Bèsties i bestioles, (Cossetània Edicions, 2010):

PÀGINA VISCUDA
Sant Pere Sallavinera. Nit musical, juliol.
Un escarbat volador
—un rinoceront femella,
precisa mestre Desclot—,
al vestit verd para el vol
de la soprano sorpresa,
i el baríton, servicial,
amb un cop de mà elegant,
expeditiu, contundent,
envia el rinoceront
lluny del vestit de la noia
i de la nit musical.

Mozart torna a l’escenari,
divertit, profund, vital.

El dia 2 de juliol de 2010, a les quinzenes “Nits Culturals”, hi actuaven els germans Claret. Un xot amb el seu “xut”…, “xut”…, “xut”…, vellutat i malenconiós, com un flauteig amplificat de tòtil, ara i adés s’afegia al concert. Tot d’una, vegeu quin cas, que diria Foix, un escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis) —conegut també com escarabat amb banya, escarabat amb cuculla, escarabat banyut, escarabat candeler—, se’m va parar a sobre. Vaig sentir una espècie de borinot gros que em volava ran dels cabells i, “plaf”, se’m va aturar a l’esquena el candeler. Amb en Miquel Desclot i la Lloll Bertran, el vam poder veure de prop, cuirassa lluent de color castany rogenc, pelut de sota i amb la banya ben trempada —aquest era mascle— com un rinoceront en miniatura. En Miquel el va agafar amb delicadesa i, després de ben observar-lo, el va fer volar fora de la plaça del concert. La Lloll, l’endemà, em va regalar aquesta quarteta, que podria fer de coda a la “Pàgina viscuda” del 2008:

I el dos mil deu, ves per on,
unicorne i volador,
aterra el rinoceront
a l’esquena de l’autor.

No vaig poder anar al concert de l’endemà i en Desclot em va dir que no s’hi va veure ni un trist escarabat per remei. Ah, magnífics i misteriosos escarabats banyuts!, que diria el biòleg, naturalista, escriptor i amic valencià Martí Domínguez.